Fulleja l’arbre instants d’infants,
les pedres, velles i mudes,
miren fent un arc,
com l’aigua passa sota el camí empedrat.
Cau el temps rierol avall, a cada moment,
mentre les gotes juguen a mullar
el que toquen i deixen de tocar.
Miro sense mirar, i em perdo en els pensaments
recordant el que la memòria no ha netejat.
Quiet, no em vull mullar,
però les gotes riuen, jugant, jugant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada