Et pinta el temps en la distància
una capa de silenci i d’oblit.
I mentre només tremoles
amb els petons baixant als teus llavis,
la resta del temps et se indiferent.
Jo sé el color de cada instant
que passo sense tu
i l’olor de la distància
que s’allarga a cada moment.
Sóc el record d’uns ahirs
que no enyores,
però que els dits
fan renàixer el tacte
de la teva pell
quan les meves mans et toquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada