Vull aquesta visera verda
feta de fulles vives
que volen onejar amb el vent
però no poden
pel seu vincle amb l’arbre.
Sota aquesta ombrel·la
vull veure cada albada
i cada posta,
amb el cel net
o ple de núvols,
només mirar amunt
per recordar
els amors passats
i somiar amb els futurs.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/03/eutimia.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada