El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr)
El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Deixo que la lluna somií els meus somnis i que me’ls conti de tornada. Deixo els ulls closos i l’oïda plena d’enteniment per rebre els seus sons. Deixo que el cel bressoli la lluna per explicar-me els meus somnis.
Ara pots somiar,
ResponEliminaperquè la lluna farà el ple.
I tu la buscaràs,
amb els ulls, amb el cor
com si fossis deixant
del seu camí pel cel.
Deixo que la lluna
ResponEliminasomií els meus somnis
i que me’ls conti de tornada.
Deixo els ulls closos
i l’oïda plena d’enteniment
per rebre els seus sons.
Deixo que el cel
bressoli la lluna per explicar-me
els meus somnis.