Pedalant sobre la mar,
onejant entre el vaivé
de les aigües
que no arribaren mai a mullar-li
els baixos dels pantalons.
S’imaginava mil camins
de tota mena.
Escoltava els milers de sons
que li arribava ben a la vora.
I el seu món
era sempre el mateix.
Somnis de paraules i olors,
només la seva olor
que es repetia
una i una altra vegada
per sempre més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada