Dolces paraules
que conten ma vida,
vens a mi amb els mots
que desfermen
en la seva mesura
la darrera força
que em queda,
després el pensament
els hi dóna ales
i volen més lliures que jo,
gairebé tant lluny
com el pensament,
esperant batent les ales
fins caure esgotat
que mai rendit.
Cada cop n’estic més a prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada