Mirant enrere,
només queda la boira
cusint els records
que s’obstinen en no marxar.
Com les velles pedres
dels antics carrers
així som fins que noves mans
ens retirin
i ens deixin
en el millor dels casos
com presència
d’un passat ja difós,
en la resta,
només guardats en caixes
a qualsevol magatzem
per fer aquesta funció.
Quedarà quelcom més
d’aquella difusa presència,
o serà com les cendres
que volen
en bufar l’aire
del temps?
https://torosalvaje.blogspot.com/2024/03/vidas-agotadas.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada