dissabte, 16 de març del 2024

El pes de la foscor esgota el meu cos

 

El pes de la foscor esgota el meu cos,

la nit em fa pagar amb temors i silencis,

l’agosarament de tot el dia

i ara vol cobrar-se el preu

per la meva impertinència.

La nit no diu res fins

i tots els seus sons ara callen

per fer-me més feixuc el pes sobre meu.

La vista cansada de mirar tot el dia

em demana descans,

si tant sols el llibre que fins i tot

tinc a la tauleta m’obre l’esperança

de recuperació amb la seva lectura estimada.

Qui sap si... amb els signes d’algunes lletres

que surten d’entre els dits

pugui reposar per uns moments

la meva ànima turmentada.

El pes de la paraula

cansa encara més el meu cos

i sense voler trencar

l’encanteri del moment, comença el repòs.

 

https://torosalvaje.blogspot.com/2024/03/la-noche-rota.html 

1 comentari: