dijous, 29 de febrer del 2024

Podria parlar

 

Podria parlar

tota la vida dels petons

que ens hem donat,

dels que volíem haver fet

d’amagat i a plena llum.

D’aquells que es deixen

com un regal.

Tots ho són.

Dels petons que canvien de nom

sense deixar de ser ells mateixos

i en dèiem bes.

Recordaré tots els petons de comiat,

regats per les teves llàgrimes

en marxar.

Encara més aquells de retrobament,

llargs i silents,

amb tota la passió guardada

en l’absència.

Els petons que lliscant cauen

entre els dits entrelligats

de les nostres mans.

Petos que són memòria

de tots els sentiments

que ens mantenen units.

Petons que és desig

de tot el futur que esperem.

Petons que són el parèntesi

dels silencis més productius.

Petons, escalfor del cos a cos

amb l’ànima com fil conductor.

Petons, aquells darrers fets

que gravaran el darrer record

quan un dels dos marxi.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/02/petons.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada