No vull arribar a la lluna,
és on viuen els meus somnis
i es on miro
quan penso amb tu
i com la llum del sol que reflexa,
també ella reflexa el meu mirar.
Deixa’m la lluna com l’armari
on guardar els anhels i els somnis,
els petons que encara no m’han arribat
i les carícies que ja ens hem fet.
Deixa’m pensar
que tenim alguna cosa nostra
solament nostra
que compartim
tots els poetes enamorats.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/02/mes-amunt-que-la-lluna.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada