dimarts, 27 de febrer del 2024

El bes perdut

 

El bes perdut

que ens havíem fet,

l’havia encantat

i no la deixava moure del lloc.

Com en el darrer conte

que ens contàvem,

ella era la meva princesa

i esperava un nou bes

per trencar l’encanteri.

Si algú em veia fent-li el petó

no sabria que dir-li,

ni que explicar

si no funcionava de nou.

M’apropà lentament,

deixà els meus llavis

sobre els seus de cartró pedra

pintats amb un rosa tendre.

I amb tota la passió

que duia damunt la besà de nou.

Tancà els ulls,

esperant un nou miracle.

Aquest bes m’ha semblat etern!

Em confessà.

Jo, esclatant d’alegria

la baix prémer

entre els meus braços

i dins meu vaig pregar:

No em deixis mai més!

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/02/revenja.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada