Arribo amb tot el pes del món
sobre les espatlles
i l’ànim sota mínims.
Cansat, molt cansat.
Alguna cosa m’ha dut
a la ribera del rierol
que encara va brollant
entre les pedres.
Les pinta amb brills canviants
i alhora l’aigua es dilueix a la mirada
per mostrar-me la bellesa
dels minerals enterrats
sota la seva capa translúcida
i transparent a la vegada.
No em cura els mals,
però per uns moments els allunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada