S’havia adormit

 

S’havia adormit

entre les altres fulles de l’arbre

i en despertar es troba tota sola,

les altres havien volat

cap a un futur meravellós

i no l’havien despertat.

Al moment s’enfurismà

amb les antigues companyes,

però aviat se li passà.

L’arbre era ara per a ella sola

i podia gaudir

de tota la vista meravellosa

que ara tenia al seu abast.

Passat uns dies,

’enyorança l’afeblí,

les trobava a faltar

i el rierol que passava per sota

la cridava

perquè anés amb les seves fresques

i transparents aigües.

Amb un xic de tristesa afegida

es soltà el pedicle

i fent cabrioles ajudada

per una brisa juganera,

va aterrar d’esquena

sobre les tranquil·les aigües

i començà un nou viatge,

un darrer viatge meravellós

cap un futur incert. 

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/01/fulla-dins-de-laigua.html