Pinta la memòria en la paret
part d’aquella vida
que ja només és record
i cerquen els ulls vestir
amb les mirades d’avui
aquells records
que semblaven perduts.
Unes mans agosarades,
artistes del color i del buit,
s’esforcen en reviure aquells instants
ara perduts,
per tornar a florir aquells sentiments
que es van viure ja fa molt de temps.
Histories que s’amaguen,
rere els porticons de finestres
que ja no hi són
o de portes que ja ningú obrirà.
Però allò que el record reviu,
allò que pel qual el cor
de nou batega amb força,
qui sap si...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada