dissabte, 6 de gener del 2024

Alcen els arbres nus

 

Alcen els arbres nus

els dits de les seves branques al cel,

per avisar a la resta del món

que estàs arribant.

Amagada sota un paraigües d

els mateix color que el abric,

camines lentament

per apropar-te al futur.

T’imagino xopa del costat contrari

d’on dus el paraigües,

i les sabates molles

per l’aigua del terra.

Camines pensant, o...

sense pensar,

perquè el camí te’l saps tant dins

que no cal fixar la direcció

del pensament.

És l’hivern,

fa fred i estranyament plou,

però en el teu cor ja floreix

de nou la primavera,

una primavera que no marxarà mai,

perquè saps on vas

i que hi trobaràs...

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/01/hivern.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada