S’amaga a la vista,
s’olora a la foscor,
es sent en el silenci.
Sota la imatge desapareguda
d’una arbreda
espera el pas del temps
un esguard de pedra.
Instants de vida
conten ahirs absents
i volen futurs
que algun dia vindran.
Branques que ventes calors
que escalfen,
fulles que aturen ventades
que venen.
Nits que s’il·luminen amb llums
d’estels cercant el lloc
on jo un cop vaig amagar...
els somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada