Rajoles de vidre
m’obren com portes
la teva intimitat,
el teu lloc de silenci
més preuat.
Un món que s’amaga
de la resta de mons
que t’envolten.
On el temps
ha deixat com petjades peribles
objectes del passat pròxim i llunyà.
Records que viuen entre ells i amb tu.
Amagat en una illa urbana,
guardes el tresor
de tota una vida viscuda
instant a instant,
reposant en aquell seient
que no vol mirar
per on fugen els dies.
Rajolers de vidre
per on fuig i per on entra la vida,
on el sol et visita
i la lluna t’acarona.
On l’escalfor poc a poc
va deixant la seva petjada
i la fresca de la nit
pot tenir de vegades
el permís per entrar,
però no sempre.
Deixa passar cada dia
en cercle continu,
marcant el pas diari
en un calendari mut,
a l’espera de un demà
que podria ser com ahir proper.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/12/raco-intim.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada