dimecres, 27 de desembre del 2023

Neix el jorn i com la boira

 

Neixel jorn i com la boira

em vaig desfent,

una estona després ningú

en sabrà res de mi,

ni del meu pas per aquí.

Abans d’apagar-me

qui sap si algú podria descobrir

els límits d’una silueta difusa

que s’esvaeix.

Com un eco

en l’aire humit i blanquinós

que rebotant desapareix.

Ni el silenci queda ja del meu pas,

ni tant sols el remor

de les darreres paraules.

Fos,

potser en el pensament

d’alguna persona,

d’algun esser

que alguna vegada

em va estimar.

I ara...

ara ja és massa tard.

Però qui sap si...

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/12/sota-la-pluja.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada