He tornat a la ciutat de les ànimes

 

He tornat a la ciutat de les ànimes,

carregat de poms de flors i molts records.

Llàgrimes,

també moltes llàgrimes

per l’enyor d’aquest silenci que no és vol.

He estat amb familiars,

amics i coneguts,

he vist les seves cares

i he recordat els seus noms.

Que gran que tinc el cor

que tots hi són dins,

no m’estranya  

que tingui tant de dolor.

He parlat,

recordant fets del passat,

he pregat, i he callat,

estones on la fred em gelava

i estones amb el sol

escalfant-me una mica.

He pensat que hi he d’anar més,

i fer xerrades d’aquestes

que sempre tinc raó,

no com abans que de tant en tant

hi sortia alguna discrepància,

la majoria acabava en un somriure

o una rialla,

ara no.

Tot ha canviat.

He tornat a la ciutat de les ànimes,

i la vida ha volat entorn

dels vells arbres del voltant

i les històries que hem deixat

per més endavant.

Us deixo les flors,

amb un glop d’aigua

per brindar.