El poble s’ha quedat buit d’infants.
Primer en nombre,
després en interès.
El carrer ha perdut l’encant
i els jocs hi són enllaunats.
En el ressopó de la nit de Nadal,
explicava als petits de casa
els que fèiem nosaltres en mig del carrer,
jugant tota la colla.
En mig del carrer, i els cotxes?
No n’hi havia tants.
La gent seia a les portes de les cases
i xerraven mentre nosaltres anàvem
carrer amunt i carrer avall.
Jocs que ara només són vius
entre la memòria i les veus dels més vells.
Allí jugàvem a les estàtues,
allí fèiem el de cuita i amagar,
mes enllà fèiem curses pels carres,
la goma elàstica,
llavors de nenes però que nosaltres
no enteníem de separacions,
la corda voltant per sobre els nostres caps
i per sota les cames...
Pinta somriures aquests records
que gairebé duraran el temps d’un somni
i s’esvairan en despertar.
Però qui sap si...
de nou podrien reviure
en un proper estiu.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/12/quan-ens-trobavem-i-jugavem-records.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada