Des de la llunyania

 

 

 

Des de la llunyania

de les paraules

que dibuixo

en les interminables nits

sota el llençol

de la soledat t’escric.

Mentre tu,

dorm tranquil·la

amb la consciència

del que he perdut.

Em miren els estels cada nit

i m’enlluernen de vegades

per damunt de núvols

i de vegades ara a l’hivern

com llumins en la boira matinera.

Perquè dir noms quan ja el saps,

perquè dir el mot

que mai vols dir,

perquè fer volar petons

que mai t’arriben?

Tants perquès per respondre

i cap resposta

en el cove sota la lluna.

Vindrà de nou Nadal

i em sentiré sol

perquè em manca l’alè

del teu esperit al meu costat.

Mots estèrils que mai floriran

ni en el teu cor ni en el meu,

Dorm en la nit amb ta pau serena,

ni un pensament s’enlairarà

vers el meu cor

i jo defalliré a poc a poc

ferir i sol.