Començaré pintant
el jorn d’un blau fosc,
que aniré enfosquin
fins el negre il·luminat
d’una nit amb petits estels
i si em plau amb
una lluna redona i blanca,
la darrera de l’any.
I somiaré que és la nit,
on els somnis volen
i corren més
que els murmuris
que venen amb la nit,
xiuxiueigs d’estrelles juganeres
i d’una matrona blanca
que des de dalt
els renya
per no deixar-nos dormir.
Deixa la lluna com un cargol
el rastre del seu camí
sobre la mar quieta
on fins i tot descansen les ones
per no desvetllar-te
dels somnis que tens.
Et deixaré la nit
com un tresor per gaudir
i que la visquis planera
amb murmuris i silencis,
amb solitud si et plau.
Mirant la foscor i el reflex
d’un perfil de la ciutat
que vol volar sobre la mar
i tot per que puguis compartir
aquesta teva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada