Avui deixaré l’espígol a la mata,
i cercaré la teva olor, amor,
fora del seu abast.
Vine ben a la vora
i que flueixi cap a mi el perfum
del teu ésser de vegades absent.
Recordo aquelles tardes baixant el sol
en la seva posta,
quan passejaves per entre les plantes
i semblava que els hi donessis el flaire.
Després aquelles nits d’estiu
amb els finestrals oberts
que et retornaven,
ens retornaven amb brises perfumades
la seva olor i et mirava ales ulls
entre rajos de lluna i fanals tafaners.
Vens a mi de nou
con si el temps fos un full acabat de llegir,
el gires i tornes a començar.
Vens a mi amb el silenci
de tots els sons del món dins meu,
esperant-te,
per recordar els flaire interromput
d’aquells temps nostres.
Deixaré l’espígol a la mata,
demà tornaré i qui sap si a la fi,
també podré enraonar amb el vent,
el teu carter particular.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/12/oloros-com-lespigol.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada