dilluns, 4 de desembre del 2023

Avui deixaré l’espígol a la mata

 

Avui deixaré l’espígol a la mata,

i cercaré la teva olor, amor,

fora del seu abast.

Vine ben a la vora

i que flueixi cap a mi el perfum

del teu ésser de vegades absent.

Recordo aquelles tardes baixant el sol

en la seva posta,

quan passejaves per entre les plantes

i semblava que els hi donessis el flaire.

Després aquelles nits d’estiu

amb els finestrals oberts

que et retornaven,

ens retornaven amb brises perfumades

la seva olor i et mirava ales ulls

entre rajos de lluna i fanals tafaners.

Vens a mi de nou

con si el temps fos un full acabat de llegir,

el gires i tornes a començar.

Vens a mi amb el silenci

de tots els sons del món dins meu,

esperant-te,

per recordar els flaire interromput

d’aquells temps nostres.

Deixaré l’espígol a la  mata,

demà tornaré i qui sap si a la fi,

també podré enraonar amb el vent,

el teu carter particular.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/12/oloros-com-lespigol.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada