Ara que tenim més gent dalt

 

 

Ara que tenim més gent dalt

que a la taula,

ara que els records es banyen

amb llàgrimes

ara que la paraules emmudeixen a la gola

i se’ns fan pesats els àpats de Nadal.

Ara que ja no hi ha arbre ni pessebre

que els infants s’han fet grans.

Ara que la fred dels temps passats

és un altre jersei que dúiem posat.

Ara que costa fer festa,

ara que l’enyor guanya al desig.

Ara hauríem de trencar

aquest descens a l’infern

que nosaltres ens muntem

i celebrar amb els que som,

guardant al cor el lloc

que els hi pertoca als que no hi són.

Brindem si cal entre plors i sanglots

per la vida que hem viscut,

i per la que podrem viure

d’ara en endavant.

Aixequem les copes

com si tots hi fossin,

perquè hi som.