La vida et porta moments que no voldries

 

La vida et porta moments que no voldries

i se t’enganxen com l’herba pegallosa a la roba,

i costa molt treure-la.

En la vida, no te’ls treus, queden per sempre impregnant-te,

recordant-te aquell estat que no és agradable, que fa mal.

Els amics, els ulls, les paraules,

tant les que t’arriben com aquelles que deixes anar,

poden ser com la saliva que vol curar,

llepades d’alè afí que cerquen netejar la ferida.

Els ulls, amb ells tornes a veure tot allò

que esperaves compartir,

veus els canvis d’un món que a estones creus

que t’és aliè.

Dels amics, crec que no cal parlar-ne,

ho són i estan allí on i quan els necessites.

Hi ha tantes coses que podria dir-te sense conèixer-te.

També hi ha tants silencis que compartim.

Hi ha tantes paraules que deixem anar l’un cap a l’altra i a l’inrevés,

que sent boira d’una mateixa vallada,

potser amb un riu a prop, no et veig,

però sento la fredor que t’envolta i no puc ni vull callar,

jo també tinc fred i por, jo també cerco allò que no tinc,

però tinc amics, els ulls encara hi veuen i m’agradaria pensar

que també guardo algunes paraules.

Només cal esperar que l’ús que en féssim de tots ells

ens pugui ajudar a cicatritzar les velles ferides,

perquè no crec que mai se’ns puguin curar.

 

http://zel-aramateix.blogspot.com/2023/11/perdre-i-guanyar.html