Era Festa Major,
el xivarri, paperets, parades,
la gent lluint
els vestits dels diumenges
i els infants en feien festa grossa
de la llibertat d’aquells instants.
La plaça s’anava omplint
i les xerrades enfortien
el to tranquil fins el moment.
En una taula del racó de dins
del bar del cantó,
un foraster bevent un trist cafè,
mirava més enllà
de les velles ulleres
i el bloc sobre la taula
s’omplia a llapis de gargots
fora de l’atenció
de la resta de la gent.
Escrivia els comentaris
que sentia,
trossos de cançons
que s’apropaven on ell era,
treia corbes i rectes,
línies i ombres,
per dibuixar les façanes
de les persones.
Nens, joves i vells,
caminant o corrent
tot quedava presoner
dels fulls blancs
com màgiques presons
d’on mai en podrien sortir,
i a la fi quan ja
no quedava espai verge,
estirava el blanc sobrant
i t’escrivia un vers, o dos,
un sonet o un haiku,
solament per tu.
Aquell foraster immers
en la festa major
capturava les animes
de la gent per fer-te,
estimada,
quatre versos lloant
l’amor perdut.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/11/un-dia-de-festa-lalcover.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada