En un racó de la casa dels adéus,
on s’acomiaden de l’amic i de l’amat,
veig les ànimes de dos infants,
porucs, sols, amb els ulls carregats
de tristor negats en llacs salobres
que mai es buiden.
Dos germans i molt d’amor en el cos fred,
buit de vida i paraules,
mirada closa, anhel viu,
veig ara en la pell arrugada
de dos vells l’amargor infinita
d’un llarg adéu,
d’un amic i un amat
que se’n va vers una nit llarga i freda,
sense matinades ni cants d’ocells,
amb la companyia se dues roses
segades com la vida de l’absent.
En un racó de la casa dels adéus...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada