Tot el passat que carreguen esquenes imperfectes,
tot els somnis que hem dibuixat desperts,
tots els mots que s’escriuen amb la roja tinta del nostre cos.
Aquells embolcalls que com tels de ceba
cobreixen el nostre cor ferit
per les emocions que ens venen de fora.
Hi ha un fluir del místic líquid de la vida
que avança i recula,
ens dóna i ens treu allò
que més volem,
allò pel que vivim.
http://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/10/els-extrems-don-provinc.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada