Amb ma mirada buida de no veure’t

 

Amb ma mirada buida de no veure’t

jugaré un partit de tenis taula

que no puc córrer gaire i segur que perdre.

 

Tu recta en el fer i dir,

jo donant voltes perquè si,

Tu aigua de mar inquieta i amb gust de sal,

jo dolça i baixant lenta.

Tu de cara a la vida jove com el jorn naixent,

jo s’ha hora baixa quan el sol es pon.

Tu tens lletres que pesen i cadascuna té els seu,

jo les tinc de paper i volen.

Tu ets estima, estimació, estimar,

i jo no... ho se del cert, sino patir a la fi,

Tu ets poeta per pretendre-ho i sent-ho, m’omples la vida a jo,

a cops de versos, mots i accents

Tu tens un somriure qu enlluerna com el sol en sortir,

jo enlluernat no puc tornar la pilota.

Tu tens uns mots que desarmen,

jo desarmat no puc respondre el tir.

Tu esperes pacient i parles be cada moment,

jo esperant la bola pacient he perdut el partit.

Jo tenia un gat que algun cop se’m menjava la llengua

i havia d’escriure per poder dir els meus sentiments.

 

Tal com t’he promès, vençut em queda el recurs

del mot feble i el vers trencat,

del teu silenci de gat

que trencaré recitant

versos que vindran.

 

Dis-me si n’hi haurà prou

o ho hauré d’allargar més

esperant nous sons.

 

https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/10/complementaris.html