diumenge, 22 d’octubre del 2023

Des de l’ombra miro

 

Des de l’ombra miro

mig endormiscat

el fruir del dia

i la creixent foscor.

Fresc d’ànima i de cos

després d’un bany reparador,

em colpegen paraules i mots

llençats des de la foscor.

Pau, em demana el cos.

Pau, em demana l’ànima.

Pau que jo no disposo.

Així em queda,

el meu lloc amagat

vora l’aigua quieta,

sota els arbres

de fulles gandules,

només les ombres caminen

per venir-me a veure,

cercant-me

en els meus pesars.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/10/la-muga-albanya.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada