dimecres, 20 de setembre del 2023

Vola enrere el que s’escapa

 

Vola enrere el que s’escapa,

la boira, el temps,

els pensaments que ja hem perdut,

com aquelles llàgrimes

que han volat de les galtes

a un futur incert.

Remullen la vida pluges incertes

que amb la fredor del moment

angoixa pensar el final que s’apropa.

No hi ha més tristor

que la que creiem guardar dins,

en una closca buida,

que volem omplir de les tristors

que ens envolten.

No hi ha res més cru

que la ignorància i el fet d’escampar-la

amb les buides paraules

que sorgeixen de les temors passades,

que s’han escapat i escampat al nostre voltant.

Sana la mirada que cerca els mots curatius,

la mà que s’apropa,

la carícia que es deixa a flor de pell,

el silenci quan és necessari,

la vessant de la muralla que enderroquem

per estar amb els nostres.

“El temps rabent, s’adorm sense aturar-se”,

mentre rellisca per trobar el seu propi final,

la decadència efímera del darrer instant.

Perquè “la tristor infinita no desapareix”

només és un vestit que ens podem treure...

si tu m’acompanyes.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/09/regalims-horitzontals.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada