En resposta:
Jo
et busco l'ànima
en l'esguard tan brillant.
I sorgeix el miracle:
el cos és la pell
i la pell és ànima.
Carme Rosanas
Tinc l’ànima de boira blanca,
pots passar per entremig
i notar la calidesa i la fredor.
La pell abans llisa i càlida,
ara arrugada i freda,
amaga com sempre el cor
que estima i que deixa lliure
l’ànima tan brillant
quan ets a la vora.
M'ha agradat molt això de l'ànima de boira!
ResponEliminaPossiblement continui aquesta bona ratxa de lligar poemes, ala meu blog.