Destria el color la seva base

 

Destria el color la seva base

i es fa dona,

cada ens el perd

i amb el propi pas

van acudint els colors

en la seva diversitat.

Freds,

càlids,

tonalitats,

divergències

en cos femení va xuclant

el color del seu lloc,

tan sols el blanc i el negre

es van quedant

per delimitar els cossos

en la seva plenitud.

Qui ho pogués guardar?

Qui ho pogués tornar,

perquè el cervell no embogís

amb el deliri?

I com un somni,

com un llençol

que es va desfent,

torna amb el fil volant,

a renàixer el colors

en els seus cossos,

i els ens abans descolorits

tornen a la vida,

tornen a ser

com els vam conèixer.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/09/ceret-en-blanc-i-negre.html