Camí dels horts

De la prunera de l'avi

jo en guardo un molt bon record, 

quan enfilar-me a les branques

ja començava  a ser dolç.

 

Ara veig una prunera

que jo no podré tastar

però me'n torna l'alegria 

i una dolçor que em desfà.

 

 

Camí dels horts,

en un voral envoltada

per branques velles

i herbes altes,

se m’amaga

una prunera solitària,

de dolços fruits

i records humits,

on descobrí l’amor furtiu.

 

Em deix el temps passar

cada jorn pel davant

i quan ja floreig el bon temps,

un sender em du sense voler

a l’ombra del vell arbre,

ja mig caigut m’ofereix el fruit,

per tastar-lo com en l’ahir passat

on vaig aprendre a estimar.

 

Descanso a la soca arrugada

que m’ofereix seient,

i si com el vent parlés,

nosaltres escoltem...

I recordes,

sento dins meu

aquelles tardes

en que com un arbre diví

menjàveu del fruit prohibit?

Com oblidar l’inici

dels pesars, dels neguits

i dels camins

que ja mai més tornaran.

Queda només el gust del fruit

que em purga els records

i em sagna les ferides del cor. 

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/09/prunera.html