Mires enrere
i la vida se n’anà
per camins i racons
que de vegades volies oblidar,
però cada passa
t’ha fet més forta
i t’ha trobat nous camins,
nous racons.
La lluita de cada dia desigual,
comptant els instants bons
i els que ho han estat menys,
perquè has sabut treure el suc
de cada jorn
i n’has fet lletra a lletra
els versos i els mots
que tots llegim.
Si no hagués après el teu cor
de tot el que ha passat,
podria llegir-te
allò que destries
en dies i nits diverses?
Fes del nou camí que encetes,
un camí per a tots
i dels nous mots,
uns fars on poder
destriar que siguin els sols de mitjanit,
i poder il·luminar-nos
en qualsevol moment.
Jo vull creure
que acaba de néixer
un millor racó de sa Lluna,
i lo millor de tot,
que quedarà obert per a tothom.
Floreix tranquil·la ,
i perfuma’ns amb el compte nou
dels vells mots que reescriuràs.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/08/jubilacio.html
Moltes, moltes gràcies!
ResponEliminaAferradetes.