Feia fred
i només en tenien
per un cafè amb llet.
No tenien temps.
Només somnis
que no es podien triar.
El breu instant d’un flash
el convencé
que el temps s’havia acabat.
I, amb la mirada morta de retrat,
la seva història es va desfer
com una futura neu
caient pels carrers.
Molt bonic, una mica trist, però molt adequat a la imatge de sa lluna.
ResponElimina