dijous, 15 de juny del 2023

Grata el temps en la paret

 

Grata el temps en la paret

amb els dits infinits dels instants

que passen com gotes

d’una pluja interminable.

S’engrandeix el forat

entre les pedres

que es fan velles e

tre mirades perdudes

i petons que s’amaguen.

Fins que un dia es tan gran

que algú li posa una barana

i li canvia el nom.

El forat ja no es finestra

i la finestra deix pas a un balcó.

Al principi tothom el veu

i en parla, però el temps passa,

com sempre, silent, inexorable,

no deix res al seu pas i

 el seu pas no deix res quiet.

El balcó que abans

atreia les mirades,

més tard curiositats,

deixen pas a l’oblit

i a la indiferència

com un amor finit, vençut.

La gent passa.

El temps passa.

La memòria passa.

I el balcó,

allí en la paret equivocada,

es testimoni i botxí

de la seva pròpia història.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2019/06/esglesia-amb-balco.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada