Amb la vista mirant
un infinit proper.
Amb el cap pensant
en un infinit llunyà.
Entre totes dues infinitats,
cada pas l’apropa
i el separa d’allò
per nosaltres quotidià.
Si jo fos ell,
el meu cap pensaria
en tot allò perdut,
en tot allò que m’ha d’arribar.
En versos que m’agradaria escriure
i en versos que mai escriure,
però tots ballant en el meu cap.
Si jo fos ell,
la meva mirada buscaria
qui sap si el teu mirar,
per res més que reconèixer
la brillantor del teus ulls,
i sospirar un cop més mentre
els peus marquen la direcció errònia.
La vida, també em porta per carrers
on gaire gent hi passa,
i si, jo també porto el cap cot,
esperant que en algun moment,
uns dits, els teus m’alcin la barbeta
i li donin un altre sentit al meu univers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada