diumenge, 7 de maig del 2023

Que floreixi el nostre Amor

 


7. Floret silva

 

Floret silva nobilis,

floribus et foliis.

Ubi est antiquus

meus amicus?

Ah!

Hinc equitavit,

eia, quis me amabit?

Ah!

Floret silva undique,

nah mime gesellen ist mir we.

Gruonet der walt allenthalben,

wa ist min geselle alse lange?

Ah!

Der ist geriten hinnen,

o wi, wer sol mich minnen?

Ah!

7. El bosc floreix

 

Floreix el magnífic bosc

amb flors i fulles.

On és el meu antic

amant1?

Ah!

Se’n va anar d’ací a cavall.

Ai! Qui m’estimarà?

Ah!

Floreix el bosc per tot arreu,

i jo trobe a faltar el meu amor2.

El bosc sencer reverdeix;

per què el meu estimat és tan lluny?

Ah!

Se’n va anar d’ací a cavall.

Ai! Qui m’estimarà?

Ah!

 

Que floreixi el nostre Amor

com el bosc en la primavera

i els prats recullin les flors

al nostre pas.

Acarono entre les mans

el rostre

que el temps m’ha dut

a traves dels anys

entre revols llunyans

i muntanyes

que no em deixaven

veure el camí a seguir.

Em demanes potser

que tornem a cavalcar

i retrobar-nos a mig camí,

deixar entrar la llum

pel finestral i amagant-mos

de les altres figures del bosc,

fent realment nostre

aquest nostre sentiment,

entre els secs troncs

de la societat que ens envolta?

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada