Que floreixi el nostre Amor

 

7. Floret silva   Floret silva nobilis, floribus et foliis. Ubi est antiquus meus amicus? Ah! Hinc equitavit, eia, quis me amabit? Ah! Floret silva undique, nah mime gesellen ist mir we. Gruonet der walt allenthalben, wa ist min geselle alse lange? Ah! Der ist geriten hinnen, o wi, wer sol mich minnen? Ah!

7. El bosc floreix   Floreix el magnífic bosc amb flors i fulles. On és el meu antic amant1? Ah! Se’n va anar d’ací a cavall. Ai! Qui m’estimarà? Ah! Floreix el bosc per tot arreu, i jo trobe a faltar el meu amor2. El bosc sencer reverdeix; per què el meu estimat és tan lluny? Ah! Se’n va anar d’ací a cavall. Ai! Qui m’estimarà? Ah!

Que floreixi el nostre Amor com el bosc en la primavera i els prats recullin les flors al nostre pas. Acarono entre les mans el rostre que el temps m’ha dut a traves dels anys entre revols llunyans i muntanyes que no em deixaven veure el camí a seguir. Em demanes potser que tornem a cavalcar i retrobar-nos a mig camí, deixar entrar la llum pel finestral i amagant-mos de les altres figures del bosc, fent realment nostre aquest nostre sentiment, entre els secs troncs de la societat que ens envolta?