Es pinta l’aire
amb un blanc difós,
aigualit sortint
entre els arbres,
em conta allò
que m’imagino
e imagino allò
que ignoro.
Els contorns es desfan
per eixamplar
cossos inimaginables,
i escoltor sons
on mai es puc veure
el lloc on s’inicia.
La fresca humitat
de la boira
m’arrebossa el cos
i com una suor estranya
em va cobrint.
Imagino el camí a seguir,
pas a pas endavant,
endevinant el misteri
que em puc trobar enmig
de l’intangible núvol.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/05/la-boira.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada