Un camí
que s’enceta
amb el lent lliscar
de les hores
que van deixant
les tènues petjades
que ens marquen
el moment en que vivim.
Cada passa
destria el lloc
i el temps
que deixem anar,
cada respiració
retalla l’abans que érem,
del després
que volem ser.
Cada línia
va marcant la vida
vers la fi
que no enyorem,
sabent que un nou demà vindrà,
sense saber-ne res
de la llum
que ens netegi
de la pols de la foscor.
Néixer i deixar de viure
en cada jorn,
en cada somni
que desitgem acomplir.
Sols en un desert
de vegades ple de silencis,
i d’altres absent de somnis,
només segurs
que ni tant sols vindran
les ombres
per a protegir-nos
de nosaltres mateixos.
https://desdeminoray.blogspot.com/2023/04/el-sueno-de-las-sombras.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada