dimecres, 1 de març del 2023

Em dius que ets lluny

 

Em dius que ets lluny,

absent,

i a cops, també distant.

Em regales els silencis

i em fas desitjar

uns petons que mai arriben.

Et guardes el cos lluny

de la punta dels dits

i de vegades

també de les mirades.

Somrius quan promets

i quan em negués les promeses

et desitjo en el si absent

i amb el no que fereix,

cavalca l’ànima malalta

d’un amor llunyà

vers la boira del no res

i és troba solitària

lluitant a l’entrada

del bosc d’espines,

ple de roses de tots colors

que em recorden

la fragància

de la persona estimada.

Ferit i abandonat

no se si retornar

al meu casal

o seguir el camí

del desterrament

al que em condemna

el teu silenci.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada