Buscaré en els records les estampes

 

Buscaré en els records les estampes

que volíem fer per sempre.

Un amb l’altre,

passejant sota oliveres verdes

plenes de carrolls d’olives.

Flors que trepitgen els teus peus

sobre la catifa vivent.

Em promets dolors en marxar,

patiments que haure de gaudir

perquè venen de tu, en plena nit.

Braços que no s’albiren, ni ja et podré tocar.

Em deixes la porta com a comiat

i jo et prego que no te’n vagis del meu costat.

Tantes coses encara per fer,

tants instants que podem dibuixar,

tants vols que podríem fer

i ni tant sols estem batent

les ales al començament.

Jo sense tu, em desfaré.

Jo sense tu, seré dolor.

Jo sense tu em faré foc.

Jo sense tu somiaré.

I tot i així hauré de viure sol.

Marxen dia a dia

i queda buida la setmana,

esperant albades que ja no vindran

i serà fosc tot el jorn,

des del moment en que marxis.

Jo sense tu...

Jo sense tu...

Jo sense tu...

Jo sense tu...

Jo sense tu...

Em quedaran versos

que no sabre llegir

i que ningú escoltarà.