T’envolta el blau càlid
d’un cel que neix
en els teus ulls,
i et sosté el blau humit
d’una mar
que recull la filla
del teu alè trist navegant
per l’aire net
de les teves emocions.
Et preguntes on començarà,
i jo veient-te crec
no equivocar-me
si et dic que seràs alhora
principi i fi del viatge
de la llàgrima eixida.
En un cercle repetit fins l’infinit,
el cel i la mar,
tu i la salobre gota,
sereu un únic instant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada