El temps resta aturat

 

El temps resta aturat,

l’espai encercla allò

que no es mou,

retalls d’aquells ahirs

que guardem

plens de la pols

que acompanyen els records.

Trossos de vida quiets,

plasmats en paper

plens de colors,

fulls amarats de nostàlgia

que esperen les primeres lletres,

peces de roba

que guarden part

de la vida

que vas viure amb ella,

un pot encetat d’aquella dolçor

que vam compartir

i que ara guardo tot sol.

Obro la finestra

per donar-li aire a l’estança

i deixar un pas

perquè tornis de l’oblit

que t’has imposat.

I entre la llum i la penombra

van passant els dies,

mentre creix l’esperança

de tornar-te a veure

a la meva vora..

Mentrestant el temps resta aturat,

i l’alè cada cop és més lent.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/02/testimonis-muts.html