Ara que la soledat
envolta la meva vellesa
com una boira,
veig aquesta com un regal,
i embolcallar
cada instant del passat
amb els fulls dels records
compartits.
Ara que els jorns
allargassen
l’estança del sol
per als meus ulls,
veig com un regal
el regal de la boira
en encetar els freds matins
d’un febrer net de temors.
Ara que he perdut el regal
de la teva veu
em temo que s’aixecarà
una freda boira
entre nosaltres.
En la vellesa,
dolguda pèrdua teva
m’omple de la freda solitud
d’una espera que mai acaba.
https://nurialaroca.blogspot.com/2023/02/lletres-i-fils-febrer-2022.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada