dijous, 2 de febrer del 2023

Ara que la soledat

 

Ara que la soledat

envolta la meva vellesa

com una boira,

veig aquesta com un regal,

i embolcallar

cada instant del passat

amb els fulls dels records

compartits.

Ara que els jorns

allargassen

l’estança del sol

per als meus ulls,

veig com un regal

el regal de la boira

en encetar els freds matins

d’un febrer net de temors.

Ara que he perdut el regal

de la teva veu

em temo que s’aixecarà

una freda boira

entre nosaltres.

En la vellesa,

dolguda pèrdua teva

m’omple de la freda solitud

d’una espera que mai acaba.

 

https://nurialaroca.blogspot.com/2023/02/lletres-i-fils-febrer-2022.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada