dimecres, 2 de novembre del 2022

M'embolcallo amb la tardor

 

M'embolcallo amb la tardor

Mirant finestra enfora

les fulles que cauen

i el jardí va teixint

la seva catifa de colors,

on tots hi volen participar,

com l'olivera sempre verda,

o el altiu pi que regala

les seves fulles per cosir.

Les fulles cauen amb la serenor

de les paraules

que escriu un poeta oblidat,

amb l'harmonia

que un jove músic

intenta imprimir a les seves notes.

Les fulles cauen.

No importa el temps,

ni el jorn,

ni la llum d'un sol

que fluixeja.

El meu amic,

un gos madur

que encara guarda

traces de cadell

corre pel jardí

esvalotant les que han caigut

i cercant les fulles que cauen,

corre, buscant-me rere els arbres,

al aguait d'una carícia

mentre tots dos,

amb la pau

d'un jorn festiu

restem del temps

moments cercant les fulles caient. 

 

https://nurialaroca.blogspot.com/2022/11/lletres-i-fils-novembre-2022.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada