Es pentina davant
el vell espill daurat
de l’avia,
sentint els batecs
desbocats
per l’enyor
de l’estimat.
Davant la llum
que venia del carrer
i que topant amb ella
omplia d’ombres
una part de l’habitació,
recordava mentre seguia
endreçant els cabells,
els camins
per on la vida l’havia dut,
una vida que volia
de lletres amb ploma,
i que s’havia quedat
rere una munió de fils
i una màquina de cosir.
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/07/proposta-descriptura-deu-anys-deu-mots.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada