Bufa el vent

 

Bufa el vent

i em duu les teves paraules

de vegades plàstiques,

de vegades negres,

de vegades plenes de somnis,

de vegades...

Segueix bufant

i un remolí te’ls torna,

no tan acolorits,

més secs,

més pobres,

menys plàstics,

sense tants de somnis,

els justos,

però versos al hora

que sortint de mi venen a tu,

porucs, temorosos ,

sens dubte esperant el beneplàcit

d’algú llunya.

I torna el viatge

de branca en branca,

d’arbre en arbre,

de bosc en bosc,

fins aïllar la mar i fer-la seva.

La mar és meva!

Crida el poema enlairat,

i qui ho escriu seu creu

perquè la veu li ve de més enllà

de les seves il·lusions,

i torna el crit,

i s’ho creu més,

perquè suposa que ve de tu...

Bufa el vent

i em duu les teves paraules .

 

 

https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/08/mascares.html