Si el toll fos gelat,
patinaria per sobre,
i amb les giragonses
escriuria el teu nom
i els meus sentiments.
Però el mirall
de les aigües no és gelat
i si vull que el teu nom
suri per sobre,
hauré de canviar de fer.
La primera lletra
la faré amb margarides
per cridar l'atenció.
La segona de passió,
amb roges flors del roser.
Seguiran les campanetes blaves
i seguit de flors de colors
fins acabar d'escriure el teu nom.
Com punt final una rosella.
I fer d'ella un camí de somni,
on els somnis es compleixen.
Totes escrites rengló a rengló
on el vent, ha tirar línies
per fer més fàcil
la meva tasca d'amor.
El nom navega i es fa gran,
es dispersa
i porta per tota la bassa
el ressò de les lletres
cridant-te abans el vent desfaci
la composició.
Un bon regal d'amor , per mal que sigui fonedís...el sentiment, persisteix.
ResponEliminaBona setmana ;)